IMG_2910.PNG

Antígona

Eterna

Versió de l'obra de Sófocles

        El vent esquinça somnis.

Amb el seu bategar penetra
per la lleu escletxa
que deixen les ferides
d'aquesta ciutat en ruïnes.
Es fica dins els rostres
cansats i doblegats,
desgastats a força
de trencar-se entre llàgrimes.

        El vent crea sang.
I ensangonat rugeix
sobre les seues preses.
Els carrers desolats
i despullats de vida,
rendides per sempre,
ens mostren la misèria
dels cossos dels vençuts.
Polinices es podreix,
i Antígona ho plora,
Antígona, l'eterna,
la de l'ànima de llum.

        El vent gela cossos,
i els murs a penes
suporten la seua feresa.
Per fi t'han derrotat,
ànima insomne i valenta.
La ciutat com a pedra
et va colpejar als seus carrers
ferint-te i matant-te.
Tebes, maleïda sempre,
estèrils futurs
et recorren sense rumb!

        I mentre brama el vent.

DIRECCIÓ ARTÍSTICA

Guillem Blanco

DIRECCIÓ TÈCNICA

Luis Miguel Arroyo

DRAMATÚRGIA Y DIRECCIÓ

Miguel Navarro

50989435128_1940f5ecf1_k.jpg