
Antígona
Eterna
Versió de l'obra de Sófocles
El vent esquinça somnis.
Amb el seu bategar penetra
per la lleu escletxa
que deixen les ferides
d'aquesta ciutat en ruïnes.
Es fica dins els rostres
cansats i doblegats,
desgastats a força
de trencar-se entre llàgrimes.
El vent crea sang.
I ensangonat rugeix
sobre les seues preses.
Els carrers desolats
i despullats de vida,
rendides per sempre,
ens mostren la misèria
dels cossos dels vençuts.
Polinices es podreix,
i Antígona ho plora,
Antígona, l'eterna,
la de l'ànima de llum.
El vent gela cossos,
i els murs a penes
suporten la seua feresa.
Per fi t'han derrotat,
ànima insomne i valenta.
La ciutat com a pedra
et va colpejar als seus carrers
ferint-te i matant-te.
Tebes, maleïda sempre,
estèrils futurs
et recorren sense rumb!
I mentre brama el vent.
DIRECCIÓ ARTÍSTICA
Guillem Blanco
DIRECCIÓ TÈCNICA
Luis Miguel Arroyo
DRAMATÚRGIA Y DIRECCIÓ
Miguel Navarro
